Un puto trajecte en autobús

Segur que aquest no és el lloc per a escriu-re això; encara que ho fos, no sabria dir si pot tenir alguna utilitat que ho expressi. Però un cop, algú va parlar de terapia mental. He arribat a casa amb l'estómac regirat, col·locat de costat i contret sobre sí mateix. I és pel bus. El més senzill seria que hagués estat pel mareig. Esperant a la parada del N6, ja he tingut un mal karma; és increïble com la nit fa aparèixer les actituds que tothom amaga durant el dia i s'ha de ser una persona respectable, i potser aquest és un dels motius de desgast per a la gent que treballa de nit. A l'home negre que ha pujat a l'autobús amb mi, i que pretenia pagar el trajecte amb un bitllet de cinquanta euros li han denegat l'entrada al aparell amb l'excusa, esgrimida pel conductor, de que no tenia canvi per al bitllet. Pot ser que fos veritat i el conductor volgués complir les normes; també que fos un conductor xenòfob i se servís de l'excusa; pot ser que a aquest conductor ja l'haguessin provat de pirulejar amb el truc dels cinquanta euros, i no volgués fer els ulls grossos més; pot ser que l'home, efectivament, estigués tractant d'enganyar l'autobusero i aquest l'hagués clissat... No m'agrada cap de les opcions. Com no m'agrada sentir el crit de dolor d'un home borratxo que cau al terra per una maniobra brusca de l'esmentat autobusero; el que m'agrada, però, molt menys és haver dubtat en el moment d'anar a ajudar-lo. Sort que no s'ha fet res greu; tret de la intoxicació etílica que, probablement, ja ve de llarg. I mirar per la finestra no és un consol en el precís moment en el que un grup de nois sense massa aspecte de necessitar roba i aliments urgentment arrenquen la bossa de les mans a una noia, alhora que sento com dos dels meus companys accidentals de viatge se'n riuen; dos nois que, a més, hauré de veure mirar a dues noies realment molt joves que pugen una parada després d'una manera que no m'agrada gens ni mica. Després de segons quines coses, gairebé envejo el pobre noi de pell fosca a qui l'autobús ignora, tot i la seva mà disparada i agitant-se. Potser sóc massa innocent, potser he vist poc món; però abans de buscar-me els tres peus, provaré d'esbrinar perquè les persones es dediquen amb tanta insistència a fer-se mal les unes a les altres. No ha estat una bona nit, però voldria poder desnuar-me l'estómac i menjar alguna cosa abans de seguir somniant amb angelets or whatever.