Torna a ballar el neguit
dins el pit d’aquell bon petó,
de llavis tendres de color,
i que es secret no dit.
Ball fosc d’ulls tancats:
per sentir més meves
les teves mans,
per fer fora el nostre voltant
i fer teu aquest
el meu cant
I, ara que és de nit,
ballo dins el record,
fent fora l’oblit,
fosc, i fràgil com cristall;
vull el record del petó
humit i de vermell corall.
Aquells passos compartits…
el nostre ball…
ball mai no dit,
el nostre ball
ball sense fi.
1 comentari:
carai, estàs fet tot un poeta!
Publica un comentari a l'entrada