Color d'olor de poma, diu Ferrater des de sota la taula. Perquè resulta que he ensopegat amb una punta de l'alfombra i he caigut i portava un bol ple de pomes - o de po(e)mes - a les manes i
CRANC!
i quatre talls a les mans que em recorden ridículament que sóc una mica català i pomes que escupen sang, les pobres, des de sota la taula. Però jo no vull crear cap bandera ni res i em dedico a recollir els trossos tallants de ceràmica trencada i després, sense netejar-me encara, em passo una estona dibuixant amb les pomes sagnants sobre el parquet. Quan els talls em comencen a fer mal dediceixo que ja n'hi ha prou de fer l'imbècil, vaig a la cuina i rento les pomes.
Ja no tinc bol.
Les poso al costat del calaix de la nevera on hi ha les peres. Per la finestra entra un sol de tarda (o de tardor, qui sap). Sempre penso el mateix: si tinc algú amb mi, que m'estimi, no comença la primavera. I si resulta que comença la primavera, no tinc ningú al costat.
I també penso, ara que hi caic, que si jo fós pera hauria volgut ser po(e)ma perquè Ferrater em versifiqués.
CRANC!
i quatre talls a les mans que em recorden ridículament que sóc una mica català i pomes que escupen sang, les pobres, des de sota la taula. Però jo no vull crear cap bandera ni res i em dedico a recollir els trossos tallants de ceràmica trencada i després, sense netejar-me encara, em passo una estona dibuixant amb les pomes sagnants sobre el parquet. Quan els talls em comencen a fer mal dediceixo que ja n'hi ha prou de fer l'imbècil, vaig a la cuina i rento les pomes.
Ja no tinc bol.
Les poso al costat del calaix de la nevera on hi ha les peres. Per la finestra entra un sol de tarda (o de tardor, qui sap). Sempre penso el mateix: si tinc algú amb mi, que m'estimi, no comença la primavera. I si resulta que comença la primavera, no tinc ningú al costat.
I també penso, ara que hi caic, que si jo fós pera hauria volgut ser po(e)ma perquè Ferrater em versifiqués.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada